LA FONT DELS CUATRE XORROS

 

LA FONT DE BAIX

CLF. Revista I Feria del Libro. La Romana 1989

Los pueblos crecen alrededor de ríos, manantiales, fuentes, etc. La Romana también tiene (tenía) una fuente muy antigua, llamada “Font dels 4 chorros” o “Font de Baix”.

Nace en la Rambla llamada Tarafa, es de dos fincas particulares. El agua se utiliza (utilizaba) para el lavadero y para regar las huertas.

En mi infancia recuerdo que cuando salíamos del colegio nos íbamos a jugar a la fuente. Allí pasábamos la tarde debajo de unas frondosas moreras bebiendo y refrescándonos.

Al atardecer mucha gente, y sobre todo en verano, iban con el botijo a traerse agua frequita para cenar. Son cosas que con el paso del tiempo ya no se hacen, pero quien lo ha vivido lo recuerda con nostalgia. Ahora se vive con muy deprisa: Valdría la pena meditar un poco y, si vamos a la fuente, escuchar con atención el murmullo del agua. Han pasado los años, le han reformado, pero sigue ahí. Eso es lo que importa, es nuestra fuente.

 

Nota: En los primeros años de la década de los 90, la fuente fué enterrada y las moreras cortadas para urbanizar la zona

["La Fuente de la Discordia". Ver Noticia en Prensa >]


En Busca de La Fuente Perdida

El Tramvia nº2. Revista "El Tramviari" nº1 (13/05/2006)

  La gent del Tramvia tenia ganes de festa... de Festa Popular, d'eixa classe de festa oberta a tothom, la festa que no fa distinció de classe social, ni de sexe, ni de res . Era un dia calorós, feia molt de sol i vam pensar en fer el dia del socarrat per a refrescar-nos les idees. Pensat i fet; vam agafar uns quants poals i ens vam dirigir cap a la Font dels Quatre Xorros per a omplir-los. Ja ens estàvem fent a la idea del contacte de la nostra pell amb l'aigua fresqueta que ens proporcionaria la font, anàvem tots molt contents i animats.

Baixàvem cap a la plaça i quan vam girar el cantó ens va semblar que el paisatge urbà havia canviat. Al principi no sabíem ben bé que era el que passava, si faltava alguna morera , si n'havien de més, si s'havia fet alguna construcció nova. Avançant un poc més, ja prop de la font, els nostres rostres van canviar per complet. Vam passar de l'alegria (que be, aigua fresqueta!) al dubte (estem en el carrer de la Font?), i del dubte a la incredulitat (no pot ser, la font ha desaparegut!).

Resignats , vam decidir canviar l'aigua per l'altre element indispensable del dia del socarrat, les carretilles. Però vam pensar que tirar carretilles ens podria suposar alguna sanció econòmica, i com que les nostres butxaques no estan molt plenes, vam decidir canviar de carretilla. Pensat i fet ens vam llançar una carretilla, d'eixes que tenen una roda i que s'utilitzen per a carregar saques d'ametla.

Després de les carreres fugint de la carretilla, i sense aigua per a refrescar-nos, vam pensar en descansa a l'ombra d'algun bon arbre. Anàvem fent camí cap al “Pi de la Vaca” quan, de sobte, ens van vindre a la memòria una parella d'arbres, dos elements del regne vegetal que temps enrere governaven, juntament amb la font, el “Carrer de la Font” (és pot dir encara?, no s'hauria de canviar pel de “Carrer que tenia una Font”.